El Sun Ultra Enterprise 450i és un servidor d'alta gama fabricat per Sun Microsystems, una empresa de tecnologia de la informació. Va ser llançat al mercat el 1997 i va estar en producció durant diversos anys.
El Commodore VIC-20 (Commodore VC20 a Alemanya, VIC-1001 al Japó) va ser un ordinador domèstic de 8 bits fabricat i dissenyat per Commodore Business Machines amb 5 KB de RAM i una CPU MOS 6502.
El microcomputador Philips VG 8000 va ser llançat al mercat el 1983 i va ser produït fins al 1985. Era un equip de tipus MSX que va ser fabricat per la companyia holandesa Philips, amb la col·laboració de la japonesa Sony.
L'Acorn Electron és un microordinador llançat per Acorn Computers el 1983 per competir amb el Commodore 64 i l'Sinclair ZX Spectrum. Va ser dissenyat per ser una versió menys costosa de l'Acorn BBC Micro.
El Thomson MO5 va ser un microordinador de la companyia francesa Thomson SA, llançat al mercat el 1984. Va ser dissenyat com una alternativa als microordinadors populars a l'època, com l'Apple II o el Commodore 64.
El Commodore PET 2001 va ser llançat el 1977 com a un dels primers ordinadors personals comercialment exitosos. Va ser dissenyat per Chuck Peddle i John Feagans, i va ser el primer ordinador personal completament integrat, amb la CPU, la memòria i el teclat tots en una única caixa.
Els mòdems de fax de 56k de US Robotics van ser fabricats a mitjans de la dècada de 1990 per US Robotics Corporation, una empresa líder en el desenvolupament de tecnologia de comunicacions.
El Cambridge Computer Z88 va ser un microordinador portàtil llançat l'any 1987. Va ser desenvolupat per la companyia britànica Cambridge Computer i va ser dissenyat per Sir Clive Sinclair, creador del ZX Spectrum.
El Philips VG 8235 va ser un microordinador llançat per la companyia holandesa Philips l'any 1986. Va ser una versió millorada del seu predecesssor, el VG 8230, i era compatible amb el sistema MSX2.
L'Amstrad CPC 464 Plus és una versió millorada de l'Amstrad CPC 464 que va ser llançada al mercat el 1990 per l'empresa britànica Amstrad. Aquesta versió tenia algunes millores tècniques que la feien més potent i versàtil que la seva predecessora.
El Toshiba Home Computer HX-10 va ser llançat al mercat el 1983 com a part de la sèrie de microordinadors HX de Toshiba. Es va convertir en un èxit de vendes a Japó i Europa, especialment a Espanya.
El Commodore 64 és recordat com un dels microordinadors més emblemàtics de la història de la informàtica domèstica. Llançat al mercat el 1982 per Commodore International, aquesta màquina va aconseguir un èxit massiu i va popularitzar la informàtica entre les llars de milions d'usuaris.
La Commodore 16 és un ordinador de la companyia Commodore International que va ser llançat al mercat el 1984 com una opció més econòmica que el Commodore 64. Tenia una memòria RAM de 16 kilobytes i utilitzava un processador MOS Technology 7501 a 0,9 MHz.
La càmera Sony Mavica és una càmera fotogràfica digital que va ser fabricada per Sony Corporation. Va ser llançada al mercat a principis de la dècada de 1980 i va representar un avenç significatiu en la tecnologia fotogràfica.
El Sinclair ZX81 va ser llançat al mercat el 1981 i va ser un dels primers microordinadors accessibles per al públic en general. Va ser dissenyat per Clive Sinclair i es va vendre a un preu molt assequible en comparació amb altres ordinadors de l'època.
El Sanyo MPC-64 és un microordinador d'origen japonès que va ser llançat al mercat el 1983. Aquest microordinador es va comercialitzar principalment a Europa i a Amèrica del Sud.
L'Amstrad PPC512 va ser llançat al mercat el 1988 com un dels primers portàtils de la història. Aquesta màquina va ser produïda per Amstrad, una empresa britànica que havia destacat en la producció d'ordinadors personals.
La Toshiba T100 va ser llençada l'any 1982 al mercat americà, arran de la seva versió japonesa PASOPIA, llençada al 1981.
Contenía una CPU Zilog Z80 A a 4 MHz, 64KB de memòria RAM, 32KB de ROM i llenguatge T-BASIC.
El Commodore 128 és un microcomputador personal creat per la companyia nord-americana Commodore International el 1985. Va ser dissenyat com a successió del popular Commodore 64 i tenia la capacitat de funcionar en tres modes diferents: C64, CP/M i el seu propi mode natiu C128.