El Projecte One Laptop per Child (OLPC) és una iniciativa que va sorgir amb l'objectiu de proporcionar a nens i nenes de països en desenvolupament un accés asequible a la tecnologia de la informació i l'educació digital. Va ser llançat el 2005 per Nicholas Negroponte, fundador del Mit Media Lab, i el seu equip.
El projecte One Laptop per Child es va inspirar en la idea de crear un ordinador portàtil de baix cost específicament dissenyat per als nens. L'objectiu era proporcionar una eina d'aprenentatge i comunicació que fos robusta, fàcil d'utilitzar i adaptada a les necessitats dels nens en contextos educatius desfavorits.
El primer model d'ordinador portàtil desenvolupat pel projecte OLPC va ser anomenat "XO-1" i es va presentar el 2005. Aquesta primera versió es va caracteritzar per tenir una pantalla de baix consum d'energia, un processador de baixa potència i una estructura resistent per afrontar les condicions adverses. A més, incorporava un teclat flexible i es podia recarregar utilitzant energia solar.
El projecte OLPC va rebre el suport de diverses organitzacions, empreses i governs de tot el món, i es va implementar en diversos països com ara Brasil, Índia, Nigèria i Uruguai, entre d'altres. L'objectiu era distribuir els ordinadors portàtils als nens en edat escolar per facilitar el seu accés a l'educació i a les tecnologies de la informació.
Tot i que el projecte OLPC va rebre elogis per les seves intencions i esforços per fomentar l'educació a través de la tecnologia, també va enfrontar diversos desafiaments. A mesura que el mercat de les tecnologies de la informació es va desenvolupar i els preus dels ordinadors portàtils comercials van disminuir, la demanda de l'OLPC va començar a decaure. L'any 2014, el projecte OLPC va deixar de fabricar els seus propis ordinadors portàtils i va canviar el seu enfocament cap a altres iniciatives educatives relacionades amb les tecnologies de la informació.
Una dada curiosa sobre el projecte OLPC és que es va proposar inicialment que el cost de cada ordinador portàtil fos de 100 dòlars, però a mesura que es va avançar en el desenvolupament, el preu final va ser més alt i variava segons els models i les quantitats sol·licitades pels països participants.
Una altra dada curiosa és que els ordinadors portàtils de l'OLPC es van distingir pel seu disseny característic de color verd brillant i el seu aspecte juvenil i atractiu, que buscava captar l'atenció i l'interès dels nens. Aquest enfocament estètic va ser part de l'esforç per fer que l'aprenentatge i l'ús de la tecnologia fossin divertits i motivadors per als nens en contextos educatius desfavorits.