Les memòries de nuclis magnètics van ser desenvolupades a la dècada dels 50 i van ser les primeres memòries d'emmagatzematge digital. Aquestes memòries van ser utilitzades principalment en els primers ordinadors i es basaven en l'ús de petits nuclis magnètics que eren magnetitzats en diferents direccions per emmagatzemar informació.

A les primeres memòries de nuclis magnètics, els nuclis eren muntats en filferros i es van utilitzar inicialment a la IBM 701. A mesura que la tecnologia va avançar, es va començar a utilitzar circuits integrats per fabricar les memòries de nuclis magnètics. Aquestes memòries van ser populars fins a la dècada dels 70, quan van ser reemplaçades per les memòries de semiconductors, que eren més petites, més ràpides i més econòmiques.

Actualment, les memòries de nuclis magnètics no es fabriquen en massa per a ús comercial, però encara es poden trobar en aplicacions especialitzades, com ara en sistemes de control de trànsit aeri o en aplicacions militars.